martes, 23 de junio de 2015

ZUBIRI - PAMPLONA


El dia s'ha llevat radiant a Zubiri. Després d'un esmorzar a la taula llarga de l'alberg, marxem direcció Pamplona. Als pocs kms la vida ens obsequia amb el primer ángel del camí. Un sudafricà de parla anglesa que ha comprat una abadia. L'està restaurant i ens n'ha explicat una bonica i bocolica història, amb una veu dolça i una mirada franca de les que et dibuixen un somriure de bon matí. Més tard, buscant la informació de l'abadia per internet, me n'adono que hi ha molts peregrins que ajuden a la restauració al seu pas per ella. D'altres, un cop acabat el camí tornen per ajudar-lo. Uns quants kms més i parem a fer un altre petit esmorzar en un bar amb jardí dels típics del camí. Segons els cartells sembla que estem a mig camí, però la sensació ha estat que després de l'esmorzar caminavem com tres vegades més. Arribem a Pamplona!! Per fi!!! Ep.... Què coi és aquest rellamp de pujada d'última hora q ens trobem x arribar a l'alberg? Dutxa i cap a dinar al carrer de l'estafeta. Sense toros ni San Fermines. Hem arribat uns dies abans. Un vi de navarra ens empeny a riure.... O potser ha estat el deliciós café amb gel? Millor anem a fer una migdiada, que volem estar al 100% per sortir una estoneta aquest vespre. Si algú ens mira malament... Serem valencianes! Nenes, sou genials!! Vaaaa.... Anem a fer un tomb?

El dia ha amanecido radiante en Zubiri. Después de un desayuno en la larga mesa del albergue, nos vamos dirección Pamplona. A los pocos km va vida nos obsequia con el primer ángel del camino. Un sudafricano de habla inglesa que ha comprado una abadía. La está restaurando y nos invita a pasar y conocer una bonita y bucólica historia, con su dulce voz y una mirada franca de las que te dibujan una sonrisa a primera hora de la mañana. Mas tarde, buscando información de la abadía por internet, veo que hay muchos peregrinos que paran a ayudar en la restauración de la abadía, en su paso por este lugar. Otros, al terminar el camino regresan solo para ayudar. Unos cuantos km mas adelante paramos a desayunar un poco en un bar con jardín típico del camino. Según los carteles, parece que estamos a mitad del camino, pero la sensación ha sido que después de desayunar, hemos caminado como tres veces más! Llegamos a Pamplona, por fin!! Ei... pero que és esta enorme cuesta que hay a última hora para llegar al albergue?? Dutxa y a comer a la calle de la Estafeta. Sin toros ni San Fermines. Hemos llegado unos días antes. Un vino de navarra nos empuja a reír.... o puede que haya sido el delicioso café con hielo que hemos tomado? Mejor una siesta, que queremos estar al 100% para salir un rato por la noche. Si alguien nos mira mal.... Seremos valencianas. Niñas, sois geniales!! va... vamos a dar una vuelta?

No hay comentarios:

Publicar un comentario